L'alumnat de sisè m'ha convidat al resum d'una assemblea que han fet. Han tractat de valorar la noticia que surt en premsa del desdoblament de l'escola i les conseqüències que tendria per l'alumnat.( No per ells que ja surten de l'escola).
Volen representar mitjançant un vídeo els aspectes que pensen que quedaran diferents.
Aaron m'explica que ell esta a favor de l'ampliació per la següent raó: l'escola seguirà sent extraordinària tot i que hi hagi molts d'alumnes. Diu que la seva experiència és de dos “coles” grans. Un d'ells amb un pati de jocs gran i un altre amb un pati petit. Ha sentit el mateix en els dos col·legis. Ha sentit que els professors ensenyaven perquè era la seva feina. Aquí ha sentit que el professorat és més simpàtic, més amable ...
Li deman que expliqui “simpatia”: diu que vol dir que riem, que contem acudits...que els alumnes poden parlar amb nosaltres , que els escoltem...
Aquí ha sentit que estimam els nens, que els feim sentir bé...i així, aprendre és més fàcil.
És l'apreciació més agradable que un alumne m'ha fet arribar en paraules.
Estimat Aaron:
El teu comiat ha estat molt emocionant, tant, que sento que si no escric aquestes paraules perdré un autentic tresor de sensacions.
El reflex de la saviesa d'un infant ha estat present en les teves paraules,i la manera de explicar les teves idees ha estat el reconeixement més sensible de la feina que feim a l'escola.
Trobar paraules senzilles, sinceres,clares,que surten del cor d'un infant que, per motius familiars se’n va a viure fora de la illa ha estat emocionant.
Moltes gràcies Aaron per les teves paraules.
Mercedes Ibarrola (Directora)
